En el Gran Premi de la Comunitat Valenciana s’han succeït moments inolvidables i fantàstics que els aficionats al motociclisme recordaran per sempre. Des de 1999, any en què es va inaugurar el Circuit amb la celebració del primer gran premi, el mundial celebrarà el 13 de novembre el seu 18é pas per Cheste i encara que cada un guarda els seus grans moments, nosaltres hem triat estos:

#1 Les llàgrimes de Ricardo – 1999

Diuen els que més ho van veure veure córrer que Ricardo Tormo era un gran pilot en sec però que es tornava únic davall l’aigua, invencible. El diumenge 19 de setembre de 1999, després d’una setmana solejada va fer de dia plovent. Eixos mateixos que ho van veure veure córrer i que recordaven la seua habilitat sobre mullat van dir que ens era pluja, “eran les llàgrimes de Ricardo que no havia pogut assistir al primer Gran Premi en un circuit pel qual tant va lluitar”. En eixa primera edició el francés Regis Laconi (Yamaha) es va portar la victòria per davant de Kenny Roberts (Suzuki) i Garry McCoy (Yamaha) que va ser el sorprenent guanyador de la segona edició. En la categoria de 250cc la victòria va ser per al japonés Torhu Ukawa (Honda) i en 125 va guanyar l’italià Gianluigi Scalvini (Aprilia) . L’únic local en el podi va ser Emilio Alzamora (Honda) que eixe any es va proclamar Campió del Món.

#2 La victòria de Sete – 2001

La pluja també va ser la actriu secundària de la victòria de Sete Gibernau en 2001. El Gran Premi de la Comunitat Valenciana va ser un dels primers esdeveniments internacionales que es van celebrar just després de l’atac terrorista a les Torres Bessones de Nova York. Després d’un minut de silenci en la graella del Circuit, els pilots van començar una d’eixes carreres en què ni plou ni deixa de ploure, amb la pista canviant i moltes caigudes. Després d’una última volta d’infart Sete Gibernau (Suzuki) aconseguia la primera victòria d’un pilot espanyol en el Circuit i també la primera de la seua carrera esportiva. El brasileño Álex Barros (Honda) i el seu company en Suzuki Kenny Roberts le van acompanyar en el podium de l’últim any de 500cc en el que Valentino Rossi se va alçar amb el títol.

Abans del podi, en la volta d’honor, Sete Gibernau va fer un homenatge al poble nord-americà. El pilot català va clavar la bandera nord-americana enfront del públic de Cheste junt amb l’espanyola. Eixa imatge va ocupar un espai en la portada de la premsa americana en les setmanes posteriors al pitjor atac terrorista de la seua història. Per cert, eixe mateix any un jove Dani Pedrosa (Honda) va aconseguir el seu primer podi de 125cc per darrere de Manuel Poggiali (Gilera) i de Toni Elías (Honda)

#3 Rossi vs Hayden i com perdre un títol mundial – 2006

Valentino Rossi portava ja cinc anys consecutius dominant el Campionat del Món de MotoGP. En 2007 les motos de 990cc donarien pas a les de 800cc i València, que portava ja des de 2001 tancant el mundial, acollia l’última carrera amb Valentino Rossi (Yamaha) i Nicky Hayden (Honda) en la lluita pel títol amb avantatge per al prodigiós italià. En plena remuntada després d’una mala eixida Rossi patix una caiguda en la corba Doohan, torna a la pista i inclús aconseguix remuntar fins a la 13a plaça. Però Hayden acaba tercer i es proclama campió del món amb llàgrimes en els ulls.

A més de la derrota del multicampió, la carrera situa entre els moments inoblidables a l’australià Troy Bayliss, habitual del Mundial de Superbike que va rebre com a regal de Ducati la possibilitat de participar en l’últim Gran Premi de l’any amb una de les motos de l’equip. Bayliss va arribar a València després d’interrompre les seues vacacions, es va col·locar segon en la graella de Cheste i va guanyar la carrera amb autoritat, la seua única victòria en MotoGP. Eixe mateix any Héctor Faubel (Aprilia) va aconseguir la segona victòria d’un valencià en el Gran Premi de casa, dos anys abans el seu amic Héctor Barberá (Aprilia) havia aconseguit la primera.

En la categoria de 250cc, el mallorquí Jorge Lorenzo (Aprilia) aconseguia el seu primer títol mundialista en un final de temporada d’infart en què va superar Andrea Dovizioso i a Alex d’Angelis.

 

#4 De campions i homenatges – 2011

Successos imprevisibles en les carreres prèvies a les de Cheste marquen de vegades el que pugues succeir en el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. Moltes vegades la penúltima cita del campionat té lloc en el tazado malai de Sepang. En 2011, el pilot italià Marco Simoncelli es va topar amb la mort en les primeres revoltes d’aquell gran premi.

Quinze dies després el públic valencià va honrar com es mereixia al simpàtic pilot transalpí que s’havia proclamat campió del món de 250cc en 2008 en el traçat de Cheste. La primera carrera de l’eixe gris 4 de novembre la va guanyar Maverick Vinyes (Aprilia) que va aprofitar la visita del seu patrocinadora Paris Hilton per a regalar-li una victòria. Però l’atenció de la carrera estava per darrere, en la lluita pel títol del local Nico Terol (Aprilia) i el francés Johann Zarco (Aprilia) . Terol va entrar en meta segon i aconseguia ser el quart pilot valencià campió del món per darrere de Ricardo Tormo, Jorge Martínez Aspar y Manuel Champi Herreros. El pilot alcoià tancava el cercle de la pedrera del Circuit i va ser el primer pilot del Bressol de Campions que guanyava un títol mundial, i a més a casa.

#5 La carrera del segle – 2015

Lorenzo gana en MotoGP en Cheste

Des de Sepang també va arribar per decidir el mundial més calent de la història. 2015 va ser una baralla a tres pel títol de la categoria reina amb Valentino Rossi, Marc Márquez i Jorge Lorenzo com a protagonistes. Però en la penúltima cita de l’any, una acció entre Rossi i Márquez que va acabar amb les aspiracions l’espanyol i amb l’italià sancionat va convertir la carrera de València en l’epicentre de l’esport mundial.

Per primera vegada un gran premi es declara “d’alt risc” per les autoritats. 110.571 persones omplien les grades de Cheste. Tensió en l’ambient. La gran final de MotoGP comptava amb tots els ingredients i Jorge Lorenzo, amb una carrera sensacional no va deixar perdre l’oportunitat d’aconseguir el seu tercer títol de MotoGP. El mallorquí va protagonitzar en els dies previs a la carrera un vídeo promocional de l’esdeveniment en què feia una crida a la concòrdia. El Gran Premii de Tots tal com resava el vídeo, és la carrera més vista de la història a Espanya i Itàlia i la més vista de l’any en la resta del món. Ni les visites al Circuit de Michael Jordan, ni els nou títols de Rossi, ni les victòries de Pedrosa o Casey Stoner havien obtingut un seguiment semblant al què ha quedat en la retina dels moters com la carrera del segle.

 

 

#6 La gran salvada – 2017

El Campionat del Món de MotoGP 2017 va ser un dels més igualats de la història. Maverick Viñales (Yamaha), Valentino Rossi (Yamaha), Andrea Dovizioso (Ducati) i Marc Márquez (Honda) van lluitar pel títol des de l’inici de la competició a Qatar. Els rivals van anar caient i Andrea Dovizioso i Marc Márquez van arribar al Circuit Ricardo Tormo amb el títol en joc amb un ampli avantatge en favor del pilot espanyol.

Ple en les grades, més de 110.000 ànimes disfrutant d’una carrera en què el francés Johann Zarco (Yamaha) i els pilots de Repsol Honda Marc Márquez i Dani Pedrosa lluitaven pel cap de carrera, amb les Ducati de Jorge Lorenzo i Andrea Dovizioso patint per mantindre el seu ritme. A falta de huit girs per al final, Márquez va superar a Zarco i a final de la recta del Circuit es va passar 30 metres de frenada, va prendre la corba a 153 km/h, en tercera marxa. Al perdre el tren davanter, la roda frontal va lliscar durant més de 50 metres i la inclinació va aconseguir els 64º. A pesar de tot, no va caure. La carrera va ser per a Pedrosa i el títol per a Márquez però la carrera es recordarà per l’inici de la volta 23, de les 30 que es van completar en el Gran Premi de la Comunitat Valenciana, que quedarà per sempre en el record “Márquez style”