Skip to content

Ricardo Tormo

Ricardo Tormo Blaya és el primer valencià Campió del Món de Motociclisme, el va aconseguir en dues ocasions en 1978 i en 1981. El seu nom es va incorporar al del *Circuit des del naixement del traçat valencià ja que el de Canals va morir durant la construcció d'un dels seus somnis com a pilot, la construcció d'un circuit permanent en la seua terra.

Biografía

Va nàixer el 7 de setembre de 1952 en Ayacor, una pedania de la localitat valenciana de Canals, a la comarca de La Costera. El 27 de desembre de 1998, dies després de la presentació oficial del Circuit i nou mesos abans de la celebració del primer Gran Premi va morir víctima de la leucèmia. Al setembre de 1999 el traçat de Cheste es va inaugurar sota el nom de Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo en el seu honor i record. Tormo quasi sempre amb mitjans molt limitats va aconseguir proclamar-se en dos ocasiones campió del món en la categoria de 50 centímetres cúbics: la primera en 1978 i la segona en 1981 sempre a lloms d’una Bultaco, encara que la segona vegada sense el suport oficial de la marca. A més d’aqueixos dos Campionats del Món, va aconseguir tres Campionats d’Espanya en la categoria de 50 cc i quatre en la de 125 cc.

Durant la seua carrera Ricardo Tormo va disputar 62 Grans Premis del Campionat del Món de Motociclisme, en els quals va aconseguir 19 victòries, 36 podis, 23 poles i quatre voltes ràpides.

Carrera esportiva

Ricardo Tormo Blaya es va estrenar en el món de la competició a inicis dels 70, abans fins i tot de comptar amb llicència per a conduir les motos que pilotava el xicotet Tormo competia als carrers dels pobles de València. En concret la seua primera carrera va ser a Cullera, al novembre de 1970 i va acabar segon. Després de les primeres reticències familiars, el jove Tormo aconsegueix la seua primera victòria a Guadassuar en 1972. Les portes del Mundial es van obrir en 1973 i Ricardo Tormo ja va sumar el seu primer punt en la seua estrena mundialista en el traçat del Jarama a Madrid, mentre que en el Campionat d’Espanya, el de Canals va obtindre un quart lloc en la general de 50cc, una marca que millorarà la següent temporada en la qual finalitza tercer.
Tormo no va tornar al campionat del món fins a 1976 i ja en 1977 va formar al costat de Ángel Nieto, l’equip oficial de Bultaco per a disputar el Mundial de 50cc. En l’últim Gran Premi de l’any va aconseguir la seua primera victòria en la màxima competició en el circuit suec de Anderstop, sota la pluja, una característica que li acompanyaria durant tota la seua carrera i que engrandisca la seua figura anys després del seu comiat, la seua capacitat per a ser ràpid sobre l’asfalt mullat marcava la diferència sobre els seus rivals. La llegenda va escriure les seues primeres línies d’or en la temporada de 1978, el mateix any en què es retira Giacomo Agostini, el valencià s’alça amb el Títol Mundial de la categoria de 50cc amb cinc victòries en la Ricardo Tormo Motuls set carreres que formaven el calendari
En 1981 reedita el títol de 50cc amb una Bultaco després de guanyar les sis carreres en les quals participa. En 1983 al costat d’un llavors jove Jorge Martínez “Aspar” (apadrinat aquest pel pilot de Canals), Tormo fitxa per Derbi per a afrontar el pròxim Campionat del Món de 1984 en la nova categoria de 80cc. En el primer Gran Premi del Mundial d’aqueix any disputat en Misano Tormo trenca quan anava en segon lloc i no pot acabar la carrera. El següent Gran Premi en era en el circuit del Jarama. Abans d’aquesta cita, Tormo visita la factoria que Derbi tenia a Mollet, on se li va proposar provar les millores mecàniques que s’havien realitzat en la seua moto. El test va tindre lloc en el polígon industrial de Martorellas (Barcelona), pròxim a la fàbrica Derbi. Aquell 24 d’abril de 1984, Ricardo va xocar contra un cotxe que circulava per aquella zona. A conseqüència de l’accident, Tormo es va destrossar la cama dreta i va veure truncades les seues possibilitats de tornar a les pistes. A més, aquest fet l’obligaria a sotmetre’s a una innombrable successió d’intervencions quirúrgiques.
Des de llavors, Ricardo Tormo va seguir lligat al món de les dues rodes, sobretot ajudant a pilots joves amb talent. També va participar en iniciatives emmarcades dins de l’àmbit de l’educació viària. En 1994, va ser condecorat amb la més Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Abans ja havia rebut la Medalla d’Or al Mèrit Motociclista de la RFME i la Insígnia d’Or i Brillants de el València Club de Futbol. El 27 de desembre de 1998, uns dies després de la presentació del Circuit de la Comunitat Valenciana davant els aficionats al motociclisme en el Palau Luis Puig, Ricardo Tormo va morir en València afligit de leucèmia. FOTOS: Pàgina de Facebook “Ricardo Tormo Campeón del Món”

Inscripciones e información